La creació de distintius ambientals per part de la DGT té com a objectiu classificar els vehicles en funció de la seva eficiència energètica, tenint en compte el seu impacte mediambiental i millorar la qualitat de l’aire, especialment a les grans ciutats.
L’objectiu és establir una classificació que discriminés els vehicles més respectuosos amb el medi ambient, i crear una eina perquè els ajuntaments puguin desenvolupar polítiques per a la reducció d’emissions als seus territoris. Aquestes polítiques poden ser tant de restricció de trànsit per als vehicles considerats més contaminants com d’incentivació a l’ús de modes de transport més eficients.
Fruit d’aquesta estratègia s’han creat les Zones de Baixes Emissions (ZBE) a ciutats com Barcelona o Madrid. Es tracta d’àrees en què, de manera genèrica, s’ha restringit la circulació de vehicles més contaminants, encara que cada ajuntament té potestat per determinar quins poden circular o no per aquestes àrees.
Tipus d’etiquetes de la DGT
Per al nivell de respecte al medi ambient de cada vehicle, es va establir una escala amb 4 tipus d’etiqueta: B (groga), C (verd), ECO (verd/blau), ZERO (blau).
- Etiqueta ZERO (blau): és per als vehicles 100% elèctrics de bateria (BEV), els elèctrics d’autonomia estesa (REEV), els híbrids endollables amb més de 40 km d’autonomia elèctrica i els vehicles d’hidrogen o pila de combustible. En definitiva, són els vehicles que, en un ús diari convencional, es desplacen sense emetre substàncies nocives a l’atmosfera.
- Etiqueta ECO (verd/blau): aquesta etiqueta correspondria a tots els vehicles que compleixin els requisits de l’etiqueta C, i que a més incorporin algun tipus d’hibridació, sigui elèctrica, de gas natural (GNC o GNL) o de gas liquat del petroli (GLP). Pel que fa als híbrids elèctrics, hi entrarien tots els endollables amb autonomia en mode elèctric inferior a 40 km, els híbrids no endollables (amb certa capacitat de propulsió elèctrica) i els cotxes d’hibridació suau (mild-hybrid o MHEV). Aquests darrers són vehicles que compten amb algun tipus de sistema elèctric, normalment alimentat per una xarxa de 48 V, que redueix la càrrega de treball del motor de combustió, de manera que aquest realitza menys esforç i amb això disminueix el seu consum i per tant les emissions. Els cotxes híbrids de gas es caracteritzen per la seva capacitat per funcionar indistintament amb gasolina o GNC/GNL o GLP. Munten dipòsits separats per a cada tipus de combustible i el sistema d’alimentació està preparat per canviar automàticament oa voluntat del conductor.
- Etiqueta C (verd): correspon als turismes i furgonetes gasolina Euro 4, Euro 5 o Euro 6 (matriculats a partir de gener de 2006) i dièsel Euro 6 (des de 2014). Com en el cas anterior, un cotxe de gasolina matriculat el 2005 podria complir amb la normativa exigida a partir del 2006, de manera que se li podria haver assignat una etiqueta groga, i el seu propietari hauria de reclamar perquè se li lliurés la verda.
- Etiqueta B (groga): com a norma general, tenen l’etiqueta groga els turismes i furgonetes lleugeres de gasolina matriculats des del gener del 2001 i dièsel a partir del 2006 (En principi els anteriors a aquestes dates no tindrien dret a l’etiqueta). Cal tenir en compte que el que realment es valora és que els turismes i comercials lleugers de benzina estiguin homologats sota la normativa d’emissions Euro 3 i els dièsel amb l’Euro 4 o Euro 5. De manera que podria donar-se el cas que un gasolina matriculat abans de gener de 2001 complís amb la norma requerida i, consegüentment, tingués dret a obtenir l’Etiqueta B.
Quin cotxe em convé segons l’etiqueta de la DGT?
Aquesta classificació dels vehicles ha portat com a conseqüència una gran incertesa sobre quin cotxe és el més convenient per a cadascú. Afortunadament, això ha obligat els usuaris a prendre consciència de lús real que fan dels seus vehicles per prendre una decisió més encertada.
Tot i que en la immensa majoria de carreteres i poblacions encara no hi ha restriccions a la circulació, el cert és que, per edat, la vida útil de molts dels cotxes sense distintiu ambiental és a punt d’arribar al final. Per aquest motiu, i perquè els cotxes més moderns també incorporen sistemes de seguretat més evolucionats, com a norma general és preferible optar per un cotxe amb etiqueta.
A dia d’avui, l‘etiqueta B groga permet circular sense problema per zones amb més densitat de trànsit com són les grans ciutats i de moment no hi ha diferència amb els vehicles amb etiqueta verda a la majoria de municipis. Ara bé, ja s’estan desenvolupant mesures per continuar reduint les emissions causades pel trànsit rodat. Una és l’obligació, per a les poblacions de més de 50.000 habitants, de crear una ZBE, tot i que després serà cada ajuntament qui decidirà quins vehicles hi poden circular. Una altra i una de les que s’estudien és limitar la circulació dels cotxes amb etiqueta B, de la mateixa manera que els que no tenen etiqueta. Encara que es trobin en perfecte estat, a ciutats com Barcelona el seu ús també quedarà relegat a les nits i caps de setmana.
Per tant, si la intenció és conservar el vehicle uns quants anys, per evitar les restriccions que puguin arribar a curt termini, és recomanable optar per un cotxe que tingui, com a mínim, l’etiqueta C verda. Aquesta segueix sent la més comuna avui dia i és també la que pot servir de referència a l’hora de decidir quin cotxe comprar. La principal variable a tenir en compte en primer lloc continua sent la “de tota la vida”: o benzina o dièsel. I el factor determinant per decantar-se per un o altre combustible són els quilòmetres que es faran cada any. A igualtat de prestacions i equipament, els cotxes dièsel són sempre més cars que els benzina, perquè els seus motors requereixen components molt avançats i de gran precisió. Tenen sistemes de reducció d’emissions que els fan, en molts casos, més eficients que els gasolina i, malgrat això, continuen aconseguint consums més baixos. Per aquest motiu, i malgrat que el preu dels combustibles s’ha igualat, els dièsel segueixen sent l’opció més recomanable per a aquells usuaris que fan molts quilòmetres a l’any (almenys uns 30.000 km anuals).
Conduir un cotxe amb etiqueta ECO podrà representar un avantatge a mitjà termini, almenys on les zones de baixes emissions limitin l’accés als vehicles que no tinguin una propulsió híbrida o 100% lliure d’emissions. No obstant això, és important tenir present que hi ha una gran diferència entre els diferents tipus de cotxes “eco”.
Els híbrids de gasolina i gas són una bona alternativa als dièsel amb etiqueta C. La combustió del gas és menys contaminant que la de la gasolina i el preu del combustible és més assequible. A més, en comptar amb un dipòsit per a la gasolina i un altre per al gas l’autonomia sol ser també més gran, encara que cal tenir present que no totes les benzineres compten amb un sortidor de GLP, i que la distribució de GNC i GNL, normalment a gasineres específiques, és molt més limitada, per la qual cosa convé planificar bé els viatges llargs.
Els vehicles amb hibridació suau (MHEV), tant en benzina com en dièsel, són l’opció més propera als cotxes convencionals. El funcionament i la conducció és molt similar i, en portar l’etiqueta ECO, avui no estan exposats a les restriccions de les grans ciutats.
Els cotxes híbrids elèctrics (Full-Hybrid o FEV) són la solució ideal per als que fan gran part del quilometratge en entorn urbà i no tenen a la vostra disposició una presa de corrent. Combinen un motor de benzina o dièsel amb un altre motor elèctric, que els permet desplaçar-se sense emissions en recorreguts curts. La bateria es recarrega amb les desacceleracions i frenades, freqüents conduint a ciutat, així s’optimitza el consum de combustible i es redueixen les emissions.
Els vehicles híbrids endollables (PHEV) són conceptualment molt semblants als híbrids a seques, però compten amb una bateria de més capacitat i un endoll per recarregar-la mentre estan aparcats. Si comptem amb un carregador en un punt habitual d’estacionament, són l’alternativa per als que solen fer trajectes urbans o fins i tot interurbans curts. El motor de combustió entra en funcionament en moments de més exigència o quan la bateria s’esgota. Això condiciona la seva eficiència, ja que sense autonomia elèctrica el propulsor ha de seguir movent el cotxe i carregant la bateria, cosa que acaba penalitzant els consums i les emissions en els desplaçaments més llargs.
Els cotxes amb etiqueta 0 blau són, avui dia, la millor opció per reduir les emissions a les ciutats. Dels tres tipus considerats actualment, els PHEV amb més de 40 km d’autonomia en mode elèctric funcionalment serien exactament iguals als que tenen etiqueta ECO, llevat del fet que permeten fer desplaçaments una mica més llargs. A més, mantenen els mateixos avantatges i inconvenients.
Els cotxes amb bateria, 100% elèctrics, no emeten substàncies contaminants a l’atmosfera. La conducció d’aquests vehicles és excepcionalment còmoda gràcies a un motor elèctric que respon immediatament a l’accelerador i l’absència del soroll del motor de combustió. Els elèctrics d’última generació ofereixen cada vegada més autonomia, fins i tot superior als 400-500 km o més, encara que la durada de la bateria es veu molt influïda per les condicions de la conducció. També és important planificar detalladament els viatges llargs. Com en els híbrids, quan més quilometratge es faci en trams urbans més aprofitament de la bateria.
Els cotxes propulsats per hidrogen emeten vapor d’aigua, de manera que tampoc no contaminen. Aprofiten la reacció química entre l’hidrogen i l’oxigen a l’interior d’una pila de combustible per generar l’electricitat que es faci servir per desplaçar-se. És una tecnologia per la qual estan apostant diverses marques, tot i que té l’inconvenient principal que encara hi ha molt pocs punts on proveir hidrogen.
